Esta es la sección del Concurso de Mini-relatos "Posem fil a l’Agulla", que organizamos ininterrumpidamente desde el año 2004.

Es un concurso especial para mini-relatos, que no pueden superar la página de extensión y de libre participación para todo el mundo. Los relatos tienen que estar escritos en lengua catalana. Cuando hayamos hecho suficientes ediciones, editaremos un libro que recogerá todos y cada uno de los cuentos o relatos premiados o finalistas. Aquí encontrarán toda la información necesaria para participar: las bases, los plazos y los premios.

Esta es una iniciativa cultural de e-traducta pensada para que todo el mundo pueda escribir alguna cosa y participar, intentando con ello que la literatura sea una disciplina abierta y al alcance de todas las personas que tengan algo que decir, eso sí, ¡de una forma breve!

Para cualquier duda o aclaración sobre el concurso, pueden escribir un correo a info@e-traducta.com indicando vuestra pregunta y vuestro nombre. ¡A todos y a todas os animamos a participar cada año!

 
 
Mención especial del V Concurso de mini-relatos
"Posem Fil a l'Agulla"

El que no fem per una noia...

Als cinc minuts ja estic a punt d’acabar la paciència, però aguanto tot un sopar de tòpics i ignoràncies; i la remor de la mar continua amplificant-se dins la golondrina. Recordar algunes cançons d’Antònia Font o Los Planetas ajuda, però de sobte t’adones que ets el centre d’atenció i resulta que t’acaben de preguntar quina és la capital d’Illinois; i és clar, a aquestes alçades indignar-se semblaria una excentricitat. Nova dosi de paciència en forma de Budweiser.

Jordi Serra i Solanich
Pseudònim: Bigmouth

Sobre el relat
"Sóc del Berguedà i estudio economia a Barcelona, encara que ara mateix sobretot m’interessi l’estadística. Si mai escric quatre ratlles és ambl’inútil afany d’emular Valentí Puig i Josep Pla.

A part que ara no me n’agrada el títol, no sé pas què dir-ne, del meu conte. Prou que costa fer un escrit tan curt com per empitjorar-lo ara que ha guanyat un accèsit. El dia que el vaig escriure pensava en aquests sopars que s'han de fer per tràmit i on de tant en tant sents algú que diu que es vol fer bomber o funcionari de presons. És un altre dels casos en què m'agradaria portar trenta anys casat; així la dona em picaria per sota la taula i m'evitaria ficar la pota per enèsima vegada. Esclar que durant trenta anys hauríem hagut de sedimentar una paciència considerable."