Aquesta és la secció del Concurs de Minirelats “Posem fil a l’Agulla”, que organitzem ininterrompudament des de l’any 2004.

És un concurs especial per a minirelats, que no poden superar la pàgina d’extensió i de lliure participació per a tothom. Els relats han d’estar escrits en llengua catalana. En haver fet prou edicions, editarem un llibre que recollirà tots i cadascuns dels contes o relats premiats o finalistes.

Aquí trobareu tota la informació necessària per participar-hi: les bases, els terminis i els premis.
Aquesta és una iniciativa cultural d’e-traducta pensada perquè tothom pugui escriure alguna cosa i participar, fent que la literatura sigui una disciplina oberta i a l’abast de totes les persones que tinguin alguna cosa a dir, això sí, d’una forma breu!

Per a qualsevol dubte o aclariment sobre el concurs, podeu escriure un correu a info@e-traducta.com indicant la vostra pregunta i el vostre nom.

A tots i a totes us animem a participar cada any!

 
 
Menció especial del V Concurs de minirelats "Posem Fil a l'Agulla"

El que no fem per una noia...

Als cinc minuts ja estic a punt d’acabar la paciència, però aguanto tot un sopar de tòpics i ignoràncies; i la remor de la mar continua amplificant-se dins la golondrina. Recordar algunes cançons d’Antònia Font o Los Planetas ajuda, però de sobte t’adones que ets el centre d’atenció i resulta que t’acaben de preguntar quina és la capital d’Illinois; i és clar, a aquestes alçades indignar-se semblaria una excentricitat. Nova dosi de paciència en forma de Budweiser.

Jordi Serra i Solanich
Pseudònim: Bigmouth

Sobre el relat
"Sóc del Berguedà i estudio economia a Barcelona, encara que ara mateix sobretot m’interessi l’estadística. Si mai escric quatre ratlles és ambl’inútil afany d’emular Valentí Puig i Josep Pla.

A part que ara no me n’agrada el títol, no sé pas què dir-ne, del meu conte. Prou que costa fer un escrit tan curt com per empitjorar-lo ara que ha guanyat un accèsit. El dia que el vaig escriure pensava en aquests sopars que s'han de fer per tràmit i on de tant en tant sents algú que diu que es vol fer bomber o funcionari de presons. És un altre dels casos en què m'agradaria portar trenta anys casat; així la dona em picaria per sota la taula i m'evitaria ficar la pota per enèsima vegada. Esclar que durant trenta anys hauríem hagut de sedimentar una paciència considerable."